La comunicació

Les persones, som éssers intersubjectius. És a dir, som individus que entrem amb contacte amb els altres i ens relacionem. En aquest àmbit es quan apareix la comunicació.

Per una part, en la comunicació es valora el que es diu: les paraules que s’emeten són importants per a que els demès captin els missatges que vull transmetre. No obstant, dintre de l’acció comunicativa, també juga un paper molt destacat el “com es diu”. Es a dir, el to que s’utilitza al emetre les paraules, la velocitat amb les que les emetem, etc. En aquest fase de la comunicació també trobem l’expressió corporal que, segons algunes fonts, pot arribar a ser un 50% del missatge que es dona en aquesta acció comunicativa. Per aquest raó, una de les habilitats comunicatives que ha de tenir un bon tutor, és el coneixement del llenguatge no verbal.

Per a un docent, es important saber com emetrà als seus alumnes allò que vol comunicar, ja que, d’aquesta manera pot aconseguir el efecte desitjat en l’alumne o no. Hi ha tres tipus de models o actituds a la hora de comunicar quelcom:

• El primer d’ells és el model passiu. En aquest cas, la persona que es comunica a traves d’aquest tipus de comunicació, transmet inseguretat en ell mateix i amb la situació. És a dir, a l’hora d’expressar-se, la persona que ho fa d’aquest mode, no ho fa de forma directa ni concreta, però la principal característica es que no ho fa de forma oberta. Això es dona pel fet de no trobar-se segur amb la situació o per possibles temors a l’hora de transmetre judicis.
• D’altra banda, tenim el model agressiu de comunicació. Aquí, al contrari que aquell que ho fa de forma passiva, la persona que es comunica ho expressant les seves idees de forma oberta y directa, però de tal manera que provoca un efecte negatiu cap l’altre persona. Per aquesta raó les conseqüències a la hora d’utilitzar el model agressiu poden ser dolents per al parlant, ja que, pot ofendre als demés o provocar enuig en receptor del missatge.
• El tercer tipus de comunicació, es la comunicació assertiva. En aquest cas, el emissor, també dona la seva opinió de forma oberta i directa, però a diferència del emissor agressiu, el assertiu ho fa amb la intenció de no afectar de forma negativa al seu interlocutor. Per a fer-ho, busca el moment oportú per a no provocar en l’altre parlant aquest efecte negatiu del que parlem. Aquest model busca solucions a la problemàtica que s’està tractant en la conversa o el diàleg que manté amb el seu o seus interlocutors.

En aquest cassos, el parlant està transmeten una autoestima raonada, un equilibri emocional i uns valors clars i ferms.

Pel que fa el tutor, ha de mostrar-se assertiu a l’hora de comunicar, ja que, d’aquesta manera podrà establir bones relacions amb el alumnes i les seves famílies.

Una de les altres habilitats comunicatives que ha de dominar un tutor és el coneixement d’estratègies discursives, ja que, d’aquesta manera, podrà establir en el grup classe una relació social positiva.

Però el tutor, no es nomes emissor sinó que també és receptor i en aquest àmbit, també s’ha de mostrar competent. Un element important com a receptor, és l’escolta activa, que és aquella escolta que dona a entendre al emissor que se l’està escoltant i entenent. Si un tutor no es competent en aquest aspecte, el que transmet cap el emissor, ja sigui un familiar del alumne o el propi alumne, es la poca valoració que té cap aquella persona i per tant la poca importància que li atorga.

D’altre banda, si escoltem de manera activa estem transmetent confiança en l’altre persona per a que pugui estar tranquil·la i ser sincera. Això pot provocar un coneixement del problema i per tant, una possible solució.